MARATÓ de BARCELONA

LA CRÒNICA DEL GRAN DIA

El passat diumenge 6 de Març va ser el gran dia de la temporada per 3 del runners del Sempre Endavant Running Club: el dia de la Marató. El Xavi (de guardia) i l'Abel (segurament de resaca) eren baixa anunciada aquest any.

Pels 3 que estavem a les 8:30 a l'avinguda Mª Cristina era la nostra segona marató; i , personalment, estava més nerviòs que a la primera: "ja saps el que t'espera", em deia...

Minuts abans de començar concretem el planing: en principi anirem els 3 junts (Paco, Luis i Dani), amb el meu germà i un col·lega seu. Grup de cinc. Objectiu: aguantar el que es pugui a 4'35" - 4'40" el km, per acabar entre 3h 15' i 3h 30'. Estant ja al caixó de sortida, el Luis ja fa el primer "amago": "Me voy a mear". Quan veu que no hi ha sortida possible, rodejat de 15.ooo runners i milers de novies/parelles amb la càmara a punt de fer-li la foto al seu "falso língote", aborta la maniobra.

Comença la marató. Carrer de Sants a petar. Durant els primers 3 km anem tots junts, fins que jo, el meu germà i el col·lega parem a purgar panells, davant del Camp Nou. Ens reagrupem fins que cap al km 6 el Luis poc a poc es va avançant i es despenja per davant: "No ha hecho record de 5 y va a por el record de 10", bromeamos.

(Luis y su liebre)

Desde llavors i fins passat el km 25 (Diagonal/Forum) anem els altres 4 junts (i ¡¡¡novedad!!!! aquest cop no anava enganxat a l'esquena de ningú). Havent passat la mitja amb 1h 37' veiem que anem bé, sobre planning, però no sobrats. Hem saludat pares, familiars, álgún amic, dones i fills,... i la veritat es que s'agraeix el soport dels teus. A la Diagonal enganxem al Luis que ha parat a pixar-la; i poc desprès ja cadascú fa la guerra pel seu compte. Cap al Km 32 i amb el mar de costat, arribem al PUTO MURO. Tanco el puny dret, em culpeixo el pit dos cops i senyalo al mar. Ja estem al camp de batalla i comencen a caure les primeres victimes: rampes a les cames, gent parant-se, desestors... "Ara comença la marató de veritat", penso. Amb suor (i encara no llàgrimes) s'arriba a l'Arc de Triomf. Passant per sota l'arc i direcció plaça Catalunya, com deia el Paco, només et falta la "maglia" per sentir-te com Pantani, coronant el Tourmallet. Quin ambient! Petó a la Janeta al km 36 i apretar les dents...

Els últims km son un autèntic calvari. Sense pensar. Nomès correr fins a l'arribada

TEMPS FINALS:

Dani: 3h 20' 30''

Paco: 3h 25' 52''

Luis: 3h 41' 23''