Si tu mente quiere, tu cuerpo le sigue.

jueves, 17 de marzo de 2011

MARATÓ de BARCELONA

LA CRÒNICA DEL GRAN DIA

El passat diumenge 6 de Març va ser el gran dia de la temporada per 3 del runners del Sempre Endavant Running Club: el dia de la Marató. El Xavi (de guardia) i l'Abel (segurament de resaca) eren baixa anunciada aquest any.

Pels 3 que estavem a les 8:30 a l'avinguda Mª Cristina era la nostra segona marató; i , personalment, estava més nerviòs que a la primera: "ja saps el que t'espera", em deia...

Minuts abans de començar concretem el planing: en principi anirem els 3 junts (Paco, Luis i Dani), amb el meu germà i un col·lega seu. Grup de cinc. Objectiu: aguantar el que es pugui a 4'35" - 4'40" el km, per acabar entre 3h 15' i 3h 30'. Estant ja al caixó de sortida, el Luis ja fa el primer "amago": "Me voy a mear". Quan veu que no hi ha sortida possible, rodejat de 15.ooo runners i milers de novies/parelles amb la càmara a punt de fer-li la foto al seu "falso língote", aborta la maniobra.

Comença la marató. Carrer de Sants a petar. Durant els primers 3 km anem tots junts, fins que jo, el meu germà i el col·lega parem a purgar panells, davant del Camp Nou. Ens reagrupem fins que cap al km 6 el Luis poc a poc es va avançant i es despenja per davant: "No ha hecho record de 5 y va a por el record de 10", bromeamos.

(Luis y su liebre)

Desde llavors i fins passat el km 25 (Diagonal/Forum) anem els altres 4 junts (i ¡¡¡novedad!!!! aquest cop no anava enganxat a l'esquena de ningú). Havent passat la mitja amb 1h 37' veiem que anem bé, sobre planning, però no sobrats. Hem saludat pares, familiars, álgún amic, dones i fills,... i la veritat es que s'agraeix el soport dels teus. A la Diagonal enganxem al Luis que ha parat a pixar-la; i poc desprès ja cadascú fa la guerra pel seu compte. Cap al Km 32 i amb el mar de costat, arribem al PUTO MURO. Tanco el puny dret, em culpeixo el pit dos cops i senyalo al mar. Ja estem al camp de batalla i comencen a caure les primeres victimes: rampes a les cames, gent parant-se, desestors... "Ara comença la marató de veritat", penso. Amb suor (i encara no llàgrimes) s'arriba a l'Arc de Triomf. Passant per sota l'arc i direcció plaça Catalunya, com deia el Paco, només et falta la "maglia" per sentir-te com Pantani, coronant el Tourmallet. Quin ambient! Petó a la Janeta al km 36 i apretar les dents...

Els últims km son un autèntic calvari. Sense pensar. Nomès correr fins a l'arribada


TEMPS FINALS:

Dani: 3h 20' 30''

Paco: 3h 25' 52''

Luis: 3h 41' 23''




martes, 15 de marzo de 2011

Descansar también es entrenar.

En los últimos días he tenido un bajón tanto físico como psicológico, por lo que se refiere a los entrenamientos. Ello puede ser debido al volumen entrenamientos que estaba haciendo, ya que en las ultimas semanas no bajaba de 50 kilómetros semanales, llegando en la última a los 60.  
Por todo ello decidí tomarme una semana de descanso total. Esos días me han servido para replantearme el planning de entrenamiento para llegar de la mejor forma posible a la Cursa del Bombers.

Después de leer una y dos veces el libro EL METODO DE ABEL ANTON he decidido que el periodo de volumen ya ha terminado y voy a afrontar las próximas semanas siguiendo el plan de entrenamiento para lograr bajar de 40 ' en los 10 km. Ese entrenamiento consiste en tres días de entrenamiento pero a alta intensidad y con más de una día de recuperación entre ellos.
Por otro lado leyendo una revista de triatlón, TRISENSE, que tenía en casa encontré un artículo que reflejaba mi situación.
"Mira, estos ultimos dias estoy observando que tus tiempos en las series empeoran y que tu pulso es más bajo. Además, por lo que me dices, duermes bién; pero te levantas cansado o hay noches que te despiertas varias veces, o hay mañanas en la que tu pulso baja...Y observo desde hace días que no te brillan los ojos, y eso por no hablar de las veces que ultimamente te enfadas, cada día por una cosa diferente.
Me tienes preocupado porque todo eso no se soluciona entrenando más. Estamos entrando en un pico de fatiga y, si no descansamos, dentro de poco tendremos que parar uno, dos o tres meses porque estarás sobreentrenado.
Te diré que haremos: vas a descansar tres días sin hacer absolutamente nada. Vete a la playa, al cine, lo que quieras...Haz cualquier cosa menos entrenar. Luego, haremos tres días de descanso activo con intensidad muy baja y volumen al 50% de lo que hemos hecho hasta ahora, y dentro de una semana nos vemos. Te aseguro que el próximo lunes te encontrarás mejor e incluso rendirás más; durante el descanso harás supercompensación de lo que te ha cansado.
Mira, la mayoría de las veces en estos casos de fatiga general siempre MENOS ES MAS, y la solución nunca es entrenar y cansarte aún más. Hazme caso descansa.".

martes, 8 de marzo de 2011

Entrenamiento Ultima Semana.

Lunes: descanso
Martes: 11,01 km ; 58'10" running
Miercoles: 11 km; 58'04" running
Jueves: 10 km; 49'06" running
Viernes: descanso
Sábado: 10 km; 51'20" running
Domingo: 18 km; 1h 33'04"

Kilometraje semanal: 60 kms.